Search

La Direcció rebutja la petició d'armilles antipunxada, però som els professionals els que patim les ganivetades

La Direcció rebutja la petició d'armilles antipunxada, però som els professionals els que patim les ganivetades

Ja no és una hipòtesi: dos companys ferits amb un ganivet i el SEM continua sense armilles antipunxades

L'1 de setembre, a les sis i vint de la tarda, una dona va trucar al 061 dient que tenia una emergència a l'avinguda de Madrid, a les Corts de Barcelona. Hi va anar una unitat del SEM (unitat de SVB), com cada dia en centenars d'avisos. Quan els dos companys s'hi van acostar, la dona els va amenaçar i se'ls va llançar a sobre amb un ganivet.

Van sortir-ne amb diversos talls lleus. Lleus per sort, no per prevenció.

Primer de tot, tot el nostre suport i escalf als dos companys. I, a continuació, toca dir el que ja fa temps que diem.

Ho vam demanar. Ens van dir que no.

Fa més d'un any vam demanar a la Direcció que les unitats assistencials disposessin d'armilles antipunxades. Us ho vam explicar a El SEM rebutja protegir els professionals amb armilles antipunxades (maig de 2025).

La Direcció ens va dir que no, amb tres arguments:

  1. Que altres sistemes d'emergències no les porten.
  2. Que a Prevenció de Riscos Laborals no els constava cap professional ferit per arma blanca.
  3. Que el servei ordinari no està en risc, perquè en les situacions perilloses sempre hi ha presència policial.

Mentrestant, el SEM sí que dota d'armilles antipunxades els professionals de les UIS. És a dir, la Direcció ja reconeix que el risc existeix. Només discrepa sobre qui hi està exposat.

Posem els tres arguments al costat del que va passar l'1 de setembre:

  • "No consta cap ferit per arma blanca." Ara n'hi ha dos.
  • "El servei ordinari no està en risc." Era un avís ordinari, sense cap indicador previ de perill.
  • "Sempre hi ha presència policial." La policia no hi era. Els primers a arribar vam ser nosaltres. La Guàrdia Urbana va arribar després, va calmar la situació i va detenir l'agressora.

I hi ha un detall que ho resumeix tot. Segons ha publicat ElCaso.cat, la dona va explicar que tenia el ganivet preparat perquè esperava que arribés la policia. Però a una emergència sanitària, qui arriba primer som nosaltres.

Les dades de la mateixa Generalitat de Catalunya

Armes blanques. Els Mossos d'Esquadra van intervenir 3.052 armes blanques el 2020 i 5.138 el 2025, segons les dades lliurades per Interior al Parlament. En cinc anys, més de 22.600.

Interior explica que part de l'augment es deu al fet que ara es fan més controls. D'acord. Però això vol dir que quan la policia busca, troba més de 5.000 ganivets i navalles en un any. Aquestes armes hi són, busquin o no.

Fonts policials parlen de vuit incidents diaris amb arma blanca a Catalunya. De fet, tot i que el 2026 els incidents han baixat, Interior està dotant tots els vehicles de Seguretat Ciutadana de detectors de metalls. La Generalitat protegeix els seus agents davant d'aquest risc. Nosaltres, que sovint arribem abans, continuem sense res.

Agressions a sanitaris. L'Observatori de Violència en l'Àmbit Sanitari (OSVASC) va registrar 3.039 agressions a professionals sanitaris el 2025:

  • Més de 300 van ser físiques.
  • El 10% es van produir a les emergències extrahospitalàries.
  • La infermeria és el col·lectiu més agredit.
  • En tres de cada quatre casos, l'agressor era el mateix pacient.

I el mateix Departament de Salut reconeix que el registre encara no recull tot el sistema.

Altres serveis. "Ningú més les porta" tampoc és cert. El London Ambulance Service, per exemple, dota el seu personal d'armilles de protecció i té un contracte de subministrament vigent fins al 2027. El SEM presumeix, amb raó, de ser pioner en moltes coses. Aquesta podria ser una més.

Què hem demanat ara?

Hem tornat a registrar un escrit a la Direcció General, amb còpia al Servei de Prevenció i al Comitè de Seguretat i Salut Laboral. Demanem:

  • Que es revaloritzi la petició a la llum dels fets i de les dades.
  • Que es revisi l'avaluació de riscos de les unitats assistencials pel que fa a la violència amb arma blanca, com obliga la llei quan un treballador pateix un dany (art. 16.3 LPRL), i que se'ns faciliti la investigació de l'accident.
  • Com a mínim, una prova pilot amb armilles homologades, compatibles amb l'assistència i l'alta visibilitat, d'ús voluntari.
  • Les dades d'agressions a professionals del SEM del 2024 al 2026, incloent-hi si hi havia o no policia a l'arribada.
  • Que el tema vagi al CSSL.
  • Que, si la resposta torna a ser negativa, sigui motivada per escrit, tal com exigeix l'article 36.4 de la Llei de prevenció de riscos laborals.

Hem donat un termini de 15 dies hàbils. Si no hi ha resposta, no descartem acudir a la Inspecció de Treball.

Una armilla no ho resol tot. Calen protocols, formació en desescalada, coordinació real amb els cossos policials i un bon registre d'agressions. Però cobreix exactament el forat que va quedar a la vista l'1 de setembre: els minuts en què som a l'escena i la policia encara no hi és.

Què pots fer tu?

  • Notifica sempre qualsevol agressió, verbal o física, a la plataforma OSVASC. El que no es registra, per a la Direcció no existeix. L'argument de "no consta cap ferit" es va construir sobre aquest buit.
  • Deixa constància escrita dels avisos en què arribes abans que la policia en una situació de risc, o en què has hagut de sol·licitar-ne la presència.
  • Explica-ho a Infermeres de Catalunya a través de l'Aina. Cada cas documentat reforça la petició.

No demanem res extraordinari. Demanem tornar a casa sencers després d'haver anat a ajudar algú.

 

Llegeix aquí la nova petició enviada a la Directora General del SEM: Carta nova peticio armilles antipunxada
 

Foto de la publicació: Manu Mitru (El Periódico de Catalunya)

Infermeres de Catalunya

Infermeres de Catalunya

Escriu un comentari

La teva adreça no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Aquesta web utilitza galetes per oferir-te una millor experiència d'usuari Més informació