Ahir a la tarda el Chronos va caure. Avui la Direcció ha enviat un comunicat intern a tota la plantilla explicant què va passar i, al final, agraint "l'esforç extraordinari" dels professionals.
Ens sumem a l'agraïment: els companys i companyes de la CeCOS i de les unitats assistencials van sostenir el servei en unes condicions que no haurien d'haver existit. Però volem posar per escrit el que el comunicat no diu. Perquè el que va passar ahir no és un fet aïllat: és la conseqüència més visible d'un problema que fa mesos que denunciem.
Què reconeix el mateix comunicat
Llegit amb atenció, el comunicat de la Direcció confirma pràcticament tot el que venim dient:
- La incidència es produeix un cop implantada la versió 1 del sistema. És a dir, no parlem d'una fase de proves: parlem del sistema en producció, amb emergències reals en curs.
- Els professionals de la CeCOS i de les unitats assistencials van haver de modificar el seu funcionament ordinari per adaptar-se a la situació.
- La solució de contingència va comportar més requeriments de recursos humans, el redimensionament de les sales de coordinació i la redistribució d'unitats assistencials al territori.
- Tot això va passar en un context amb un volum d'activitat molt superior a l'habitual: segons la mateixa Direcció, unes 2.000 trucades més al dia.
- Les proves de la solució es van fer a l'entorn de producció, mentre la sala continuava treballant, amb l'objectiu de recuperar el funcionament durant la nit.
Més càrrega, més activitat, procediments alterats, canals alternatius (telèfon en lloc dels Remots, correu electrònic per al 112 no urgent) i un sistema que es repara mentre es fa servir. Si això no és penositat, costa saber què ho és.
No és un problema d'un dia
Des de fa mesos els professionals de la CeCOS treballen amb dos sistemes alhora, Chronos i Sitrem, perquè la migració no s'ha completat. Hi han conviscut amb errors, lentituds i talls recurrents, també durant l'estiu, el període de més pressió.
Per això, des d'Infermeres de Catalunya ja hem reclamat a la Direcció que reconegui la penositat que comporta aquesta doble operativa i les fallades continuades del nou sistema, i que hi posi mesures preventives i compensatòries. La resposta fins ara ha estat la mateixa: cap. S'han negat a aquesta compensació, insistint en que el que fan és treballar en mesures preventives i de suport psicologic si cal...
La caiguda d'ahir no obre un debat nou. El fa impossible d'ignorar.
Un agraïment no és una mesura preventiva
La Llei de prevenció de riscos laborals no demana a l'empresa que agraeixi l'esforç dels treballadors: li demana que eviti que aquest esforç sigui necessari.
- Quan canvien les condicions de treball, l'avaluació de riscos s'ha d'actualitzar (art. 16.2.a LPRL). La implantació d'un nou sistema crític, amb convivència prolongada amb l'anterior i amb caigudes, és exactament un canvi de condicions.
- El treball amb pantalles té una regulació específica: el RD 488/1997 exigeix que el programari estigui adaptat a la tasca i que proporcioni indicacions fiables sobre el seu funcionament. Un sistema que cau en plena activitat no compleix aquest estàndard.
- La introducció de noves tecnologies s'ha de consultar amb la representació dels treballadors (art. 33.1 LPRL). Volem saber com s'ha valorat, des del punt de vista de la prevenció, el pla de contingència que es va activar ahir i la càrrega que va suposar per a la plantilla.
Som honestos, com sempre: cap llei reconeix automàticament un plus per penositat d'aquest tipus. Els complements es fixen per negociació (art. 26.3 de l'Estatut dels Treballadors). Però precisament per això la decisió és de la Direcció. Pot negociar-lo o pot negar-s'hi. El que no pot fer és negar-s'hi i, alhora, demanar als professionals que continuïn absorbint el cost d'una implantació que no han decidit ells.
Què demanem ara... una altra vegada?
Arran de la incidència d'ahir, tornem a posar sobre la taula les nostres reclamacions i n'afegim de concretes:
- Informe complet de la incidència al Comitè de Seguretat i Salut Laboral: durada, causa, abast, mesures adoptades i impacte en la càrrega de treball de la CeCOS i de les unitats assistencials.
- Reconeixement i compensació de l'activitat extraordinària d'ahir: qualsevol perllongament de jornada o reforç fora de la planificació s'ha de registrar i compensar d'acord amb el conveni.
- Garantia expressa de no-imputació d'errors derivats de la caiguda i del funcionament en contingència. Cap professional ha de respondre per una fallada de l'eina.
- Actualització de l'avaluació de riscos psicosocials de la CeCOS, amb participació dels delegats i delegades de prevenció i incloent expressament el programari i la doble operativa.
- Calendari tancat i públic de finalització de la migració, perquè la convivència Chronos–Sitrem deixi de ser indefinida.
- Negociació d'un complement transitori per penositat mentre duri la doble operativa i la inestabilitat del sistema. De forma retroactiva desde l'inici de l'implementació del nou programa.
I tu, què pots fer?
- Deixa constància per escrit de com et va afectar la incidència d'ahir: a quin lloc eres, quant de temps, què vas haver de fer diferent i si vas allargar el torn. El que no consta per escrit no existeix.
- Comunica'ns-ho a través del nostre web o de la consulta a l'Aina. Cada cas que ens arriba suma a la reclamació col·lectiva.
- Si la situació et supera, atura't i comunica-ho. Informar d'un risc no és una queixa: és un deure i un dret (art. 29 LPRL).
El fons de la qüestió
Ningú s'oposa a modernitzar la CeCOS. Volem que el Chronos funcioni i que sigui una millora real. Però una implantació que fa mesos que obliga a treballar amb dos sistemes, i que ahir va caure en plena activitat, no la poden continuar pagant només els professionals.
La Direcció diu que la nostra implicació i capacitat d'adaptació van ser fonamentals per garantir el servei. Hi estem d'acord. Ara li toca a la Direcció demostrar que també és capaç d'adaptar-se: reconeixent la penositat i posant-hi mesures.
Escriu un comentari
La teva adreça no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *
