El Govern espanyol ha impulsat una reforma de gran abast en els permisos per naixement i parentalitat que, finalment, adapta la legislació estatal a les exigències del Dret europeu en matèria d’igualtat i corresponsabilitat familiar. Aquesta actualització normativa també incorpora avenços importants per a les famílies monoparentals, després que el Tribunal Constitucional hagi reconegut que aquestes eren víctimes d’una discriminació indirecta per raons de gènere.
El Reial Decret-llei 9/2025, de 29 de juliol —publicat al BOE el 30 de juliol— amplia el permís de naixement i cura i reconeix el dret de les mares o progenitors sense parella a gaudir íntegrament del permís que fins ara hauria correspost a un segon progenitor. D’aquesta manera, l’Estat espanyol completa la transposició de la Directiva (UE) 2019/1158, una norma que estableix les bases europees per garantir la conciliació de la vida laboral i familiar.
A més de donar compliment a les obligacions comunitàries i tancar el procediment sancionador que pesava sobre Espanya, la reforma incorpora reivindicacions socials i criteris jurisprudencials recents. En aquest sentit, destaca la sentència 140/2024 del Tribunal Constitucional, que reconeix el dret de les famílies monoparentals a un permís per naixement equivalent al de les famílies biparentals.
Les modificacions més rellevants afecten, principalment, la durada del permís per naixement i cura i l’estructura del permís parental no retribuït. Aquestes són les claus de la reforma:
Permís per naixement i cures (incloent adopció, guarda amb finalitats d’adopció i acolliment)
Aquest permís s’amplia i continua garantit amb una prestació del 100% de la base reguladora, assumida per la Seguretat Social.
Durada general:
La suspensió del contracte serà de dinou setmanes tant per a la mare biològica com per al progenitor diferent de la mare.
En casos d’adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment, cada adoptant o acollidor també tindrà dinou setmanes.
Durada en situacions específiques:
Famílies monoparentals: El permís s’estén fins a trenta-dues setmanes per garantir la igualtat dels menors i compensar la situació de desigualtat estructural.
Part prematur o hospitalització del nadó: El permís s’amplia tants dies com el menor estigui ingressat, amb un màxim de tretze setmanes addicionals.
Naixements o adopcions múltiples o discapacitat: S’afegeixen dues setmanes més, una per a cada progenitor.
Distribució del permís:
Sis setmanes obligatòries, ininterrompudes i a jornada completa just després del part o resolució judicial.
Onze setmanes (o vint-i-dues en monoparentals) que la persona treballadora pot organitzar com vulgui fins als dotze mesos del menor, en períodes setmanals.
Dues setmanes addicionals (quatre en famílies monoparentals) per a la cura del menor fins als vuit anys.
Condicions del gaudi:
És un dret individual i no es pot transferir.
Les setmanes voluntàries es poden gaudir a temps complet o parcial, amb acord previ amb l’empresa.
Cal comunicar el gaudi amb quinze dies d’antelació.
Si ambdós progenitors treballen a la mateixa empresa, aquesta pot limitar el gaudi simultani per motius organitzatius justificats.
En cas de defunció del menor, el permís no es redueix, tret que la persona sol·liciti la reincorporació després de les sis setmanes obligatòries.
En cas de mort d’un progenitor, l’altre pot fer ús de la totalitat del permís.
La part corresponent a les dues (o quatre) setmanes per cura parental s’aplica retroactivament a partir del 2 d’agost de 2024 i es podrà sol·licitar a partir de l’1 de gener de 2026.
Subsidi per naixement i cura de menor:
Les persones que no compleixin amb el període mínim de cotització podran accedir a un subsidi no contributiu equivalent al 100% de l’IPREM, o inferior si la base reguladora és més baixa.
Permís parental per cura de fill/a o menor acollit
Aquest permís és independent del permís de naixement i no és retribuït.
Característiques principals:
Durada màxima de vuit setmanes.
Gaudi possible de manera continuada o discontínua.
Pot ser a jornada completa o parcial, en funció de les necessitats del servei.
Es pot utilitzar fins que el menor compleixi vuit anys.
És un dret individual i no transferible.
La persona treballadora ha de comunicar-ne el gaudi amb quinze dies d’antelació.
L’empresa pot ajornar-lo de manera justificada si ambdós progenitors l’exerceixen alhora i això afecta greument l’organització del servei.
En conjunt, aquesta reforma reforça els drets de conciliació, incrementa els temps de cura garantits i fa un pas endavant cap a una distribució més igualitària de les responsabilitats familiars. A més, suposa un reconeixement especialment important per a les famílies monoparentals, que veuen equiparats uns drets que fins ara no estaven plenament garantits.
Escriu un comentari
La teva adreça no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *
