Aquest 28 de juliol de 2026, el Govern de la Generalitat ha aprovat el projecte de llei de la Direcció Pública Professional i l'ha enviat al Parlament de Catalunya. És la primera llei que regula la direcció pública professional a Catalunya, i toca de ple una reivindicació que des d'Infermeres de Catalunya fa temps que posem sobre la taula: les direccions del SEM no poden continuar sent nomenaments a dit. Qualsevol professional que acrediti mèrits i capacitat ha de poder presentar-s'hi.
Què s'ha presentat?
El text que ara inicia la tramitació parlamentària és el resultat d'un procés que va començar el novembre de 2025, quan l'avantprojecte es va sotmetre a informació pública, i que ha passat pel dictamen del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya el març de 2026. La iniciativa forma part del pla de reforma de l'Administració dissenyat per la Comissió d'Experts per a la Transformació de l'Administració Pública (CETRA) i s'inspira en el model portuguès de direcció pública.
Amb aquesta llei, la Generalitat exerceix la competència exclusiva que li reconeix l'article 150 de l'Estatut d'Autonomia en matèria de regulació dels directius públics i desplega, per fi, la figura del personal directiu professional que l'article 13 de l'EBEP (RDL 5/2015) preveu des de fa més d'una dècada sense que mai s'hagués regulat amb caràcter general a Catalunya.
Quina és la finalitat?
L'objectiu és acabar amb un model en què els càrrecs directius del sector públic es nomenen i es cessen lliurement, al ritme de les confiances polítiques i personals. La llei vol que dirigir una institució pública sigui una professió, no un premi. Per aconseguir-ho estableix:
- Selecció per concurrència pública, basada en mèrit, capacitat, publicitat i idoneïtat, oberta a qualsevol persona que compleixi els requisits.
- Mandats de set anys, prorrogables, deslligats del cicle electoral i de qui governi en cada moment.
- Cessament només per causes taxades: fi de mandat, renúncia, causes legals o avaluació desfavorable dels objectius. S'acaba el cessament lliure i sense causa — i també el nomenament lliure i sense procés.
- Avaluació periòdica del compliment dels objectius fixats en un acord de gestió, de la qual depenen la continuïtat en el càrrec i la retribució variable (limitada al 15% del salari fix).
Què diu la llei sobre com s'escolliran les direccions?
Aquest és el cor de la norma, i el que més ens interessa com a professionals:
Convocatòria pública i lliure concurrència. Els processos selectius han de ser públics i oberts. Es valoren els coneixements, les capacitats, l'experiència professional i les competències directives.
Requisits d'accés assumibles per qualsevol professional. Per als llocs directius del sector públic institucional (els que afecten el SEM) el requisit és disposar d'una titulació universitària de Grau o equivalent i acreditar el coneixement del català. No cal ser funcionari de carrera ni pertànyer a cap cos concret: una infermera, un metge, un psicòleg o qualsevol altre professional amb titulació de Grau pot presentar-se a dirigir la institució on treballa. Això, que hauria de ser obvi, avui no està garantit per cap norma.
Un òrgan independent de qualificació. La selecció la fa un òrgan format per persones de reconegut prestigi en gestió pública i recursos humans, que proposa un màxim de tres candidatures a l'òrgan que resol. La decisió final deixa de ser un acte de pura confiança per convertir-se en la culminació d'un procés reglat i fiscalitzable.
Contracte d'alta direcció amb durada determinada. Els directius del sector públic institucional es vinculen a l'entitat mitjançant un contracte laboral d'alta direcció, amb els set anys de mandat i el règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs.
Com afecta el SEM: qui entra dins la llei?
Des de l'1 de gener de 2024, el SEM ja no és una societat anònima: en virtut de l'Acord GOV/251/2023, es va transformar en una entitat de dret públic adscrita al Servei Català de la Salut. Aquest canvi no el treu de l'abast de la llei, sinó al contrari: les entitats de dret públic formen part del nucli del sector públic institucional al qual la norma s'aplica de ple.
Mirant l'organigrama actual del SEM (juliol 2026), la llei afectarà les posicions que exerceixen funcions pròpiament directives o gerencials (les que executen les polítiques públiques i prenen decisions que vinculen tota l'organització):
- La Direcció de l'entitat i la figura d'Adjunt a direcció.
- Possiblement també afectaria a les direccions funcionals: Direcció Mèdica, Direcció Infermera, Direcció d'Operacions i Direcció de CECOS.
Aquestes són les posicions que, amb el desplegament de l'Estatut de la Direcció Pública Professional, son les que molt probablement hauran de proveir-se per convocatòria pública, amb mandat de set anys i avaluació per resultats. Val a dir que avui algunes d'aquestes responsabilitats s'exerceixen en funcions o de manera acumulada (una mateixa persona ocupant dues direccions alhora) situacions que un model professionalitzat, amb processos reglats i mandats definits, hauria de fer innecessàries.
La capa de comandament intermedi (caps d'àrea corporatives, caps de les línies de serveis, caps de CECOS i caps territorials) no queda automàticament inclosa: la llei preveu que sigui l'instrument d'ordenació de llocs directius, desplegat per l'Estatut, el que delimiti exactament quines posicions es transformen. Serà un dels punts a seguir de prop: on es posi la frontera determinarà quantes portes s'obren a la concurrència i quantes queden com fins ara.
I que quedi clar: això no és un judici sobre les persones que avui ocupen aquests llocs. És una esmena al model que les hi ha portat. Precisament per això, qui tingui mèrits reals no ha de témer un procés obert: el podrà guanyar.
Per què és un pas necessari, des del punt de vista sindical?
Perquè afecta una qüestió de justícia professional bàsica: al SEM, per accedir a una plaça assistencial se'ns exigeix concurrència, borsa, barems, titulacions i experiència acreditada. Per accedir a una direcció, fins avui, n'hi havia prou amb la confiança de qui nomena (el Conseller o Consellera de Salut del moment). Aquesta asimetria és el que la llei ve a corregir.
Un model de lliure designació té conseqüències que coneixem bé:
Tanca les portes als professionals de la casa. Infermeres i altres professionals amb titulació superior amb dècades d'experiència assistencial, de coordinació i de gestió al SEM mai no han tingut l'oportunitat formal de presentar-se a dirigir-lo, perquè senzillament no hi ha hagut convocatòries a què presentar-se. Amb la nova llei, la carrera professional deixa de tenir un sostre invisible: el camí cap a la direcció s'obre a qui pugui acreditar mèrit.
Genera direccions que responen cap amunt, no cap a la institució. Qui deu el càrrec a una confiança personal gestiona per conservar aquella confiança. Qui l'ha guanyat en concurrència pública i sap que serà avaluat per resultats gestiona per la institució i els seus professionals.
Impedeix la rendició de comptes. Sense objectius escrits ni avaluació reglada, la gestió deficient no té conseqüències per a qui la protagonitza. Amb acords de gestió públics i avaluació periòdica, per primera vegada hi haurà un document formal on constarà què s'espera de cada direcció, i un mecanisme perquè no complir-ho tingui efectes.
Debilita la interlocució. Cada relleu discrecional obliga la representació dels treballadors a recomençar negociacions, compromisos i calendaris. Mandats estables de set anys signifiquen interlocutors estables.
El nostre suport no és un xec en blanc
Hi ha punts que exigiran vigilància durant la tramitació parlamentària i, sobretot, en el desplegament reglamentari:
- L'excepció del 20% de lliure designació per a llocs de caràcter "altament polític" és una porta oberta. En una entitat prestadora de serveis sanitaris com el SEM, cap direcció no hauria de poder emparar-s'hi: dirigir les emergències mèdiques de Catalunya és una funció tècnica i gerencial, no política.
- La delimitació de quins llocs del SEM es transformen l'ha de fer l'Estatut amb criteris funcionals i transparents, no a mida de les persones que els ocupen.
- Les convocatòries han de ser realment obertes i publicitades, amb barems coneguts, perquè la concurrència sigui efectiva i els professionals de la casa hi puguin competir en igualtat de condicions.
- La independència de l'òrgan de qualificació dependrà de la transparència en la designació dels seus membres i en la motivació de les seves propostes.
- El règim transitori no pot ser una pròrroga indefinida. Fins que no s'aprovi l'Estatut (el Govern té un any per fer-ho) tot continua igual. Estarem atents que el termini es compleixi i que la transformació dels llocs directius del SEM no s'ajorni sine die.
I ara què?
La pilota és al Parlament. Des de la Secció Sindical d'Infermeres de Catalunya al SEM seguirem la tramitació atentament, farem arribar les nostres consideracions als grups parlamentaris quan s'obri el període d'esmenes i, quan arribi el desplegament reglamentari, exigirem que l'Estatut s'apliqui al SEM amb totes les conseqüències.
Perquè la pregunta de fons és senzilla: si per salvar vides ens demanen oposicions, borses i mèrits acreditats, per dirigir-nos només hauria de valer el mateix.
Escriu un comentari
La teva adreça no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *
