Una nova sentència del Tribunal Suprem torna a deixar clar que les empreses estan obligades a respectar el dret preferent de reingrés de les persones en excedència voluntària, fins i tot quan existeixen acords col·lectius que preveuen transformar contractes temporals en indefinits. Aquest dret, segons el Tribunal, preval sobre qualsevol pacte posterior si la persona excedent ha sol·licitat reincorporar-se abans que es consolidi la plaça.
Aquesta resolució —la sentència 190/2025— prové d’un recurs de cassació per unificació de doctrina presentat per l’empresa Roca Sanitario. El conflicte s’originava en una decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que havia reconegut a un treballador en excedència, representat per Col·lectiu Ronda, el dret a reincorporar-se amb prioritat sobre altres treballadors temporals que l’empresa volia convertir en fixes mitjançant un acord amb la representació sindical.
Tot i el recurs de l’empresa, el Tribunal Suprem ha confirmat i reforçat la doctrina que sosté des del 2015: quan una persona demana el reingrés, qualsevol lloc ocupat per personal temporal ha de considerar-se una vacant a efectes del dret preferent de reincorporació. Aquest criteri es basa en la lògica que, si un contracte temporal es transforma en indefinit, significa que el lloc és estructural i, per tant, s’hauria d’oferir abans a la persona excedent que ha manifestat la seva voluntat de tornar.
Què vol dir exactament aquest dret preferent?
L’article 46.5 de l’Estatut dels Treballadors estableix que la persona en excedència voluntària té dret preferent a ocupar qualsevol plaça vacant de la mateixa o similar categoria. La jurisprudència del Tribunal Suprem afegeix que aquest dret s’activa en el moment en què es presenta la sol·licitud de reingrés i que no cal reiterar-la. Des d’aquell moment, l’empresa està obligada a tenir en compte la persona excedent cada vegada que sorgeixi una vacant.
El Tribunal també destaca que les places ocupades per personal temporal que posteriorment es consoliden com a indefinides —ja sigui per acord col·lectiu o altres mecanismes de regularització— han de ser considerades vacants a tots els efectes. La raó és senzilla: si es consolida el lloc, és perquè hi ha una necessitat permanent i estable, i no és admissible ignorar el dret preferent d’una persona que ja formava part de la plantilla.
La llei per davant dels acords col·lectius
Un dels punts més rellevants de la sentència és la seva contundència a l’hora d’afirmar que els acords col·lectius no poden limitar ni vulnerar drets establerts per la llei. Tot i que la conversió de contractes temporals en indefinits és una pràctica habitual i legítima per reduir la temporalitat, aquests processos no poden contradir un dret legalment reconegut i prioritari com és el dret de reingrés.
Què implica això per a les empreses?
La resolució del Tribunal Suprem reforça la necessitat que les empreses siguin molt curoses quan planifiquen la consolidació de contractes temporals. Si hi ha una persona en excedència que ha demanat tornar, qualsevol plaça que es vulgui estabilitzar —incloses les ocupades per personal temporal que ja està treballant— s’ha d’oferir primer a aquesta persona.
Només si el treballador excedent rebutja l’oferta o no compleix els requisits professionals per al lloc, l’empresa pot continuar amb el procés de consolidació. El que no és admissible és utilitzar la conversió de contractes temporals en fixes com a via per evitar la reincorporació d’una persona treballadora que ha expressat la seva voluntat de tornar a la plantilla.
En definitiva, la sentència recorda que, en aquest àmbit, la llei preval sobre la negociació col·lectiva. El dret preferent de reingrés és una garantia que protegeix les persones que prenen una excedència voluntària i impedeix que processos interns de l’empresa, per legítims que siguin, puguin desvirtuar o deixar sense efecte aquest dret reconegut legalment.
Escriu un comentari
La teva adreça no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *
