L’excedència voluntària és un mecanisme legal que permet interrompre temporalment la relació laboral sense necessitat de donar cap justificació, però no està exempta de riscos. Tot i oferir una gran flexibilitat, és important tenir clares les seves implicacions abans de sol·licitar-la, especialment perquè no incorpora la reserva del lloc de treball.
Aquesta modalitat, regulada a l’article 46.2 de l’Estatut dels Treballadors, es pot demanar sempre que la persona tingui almenys un any d’antiguitat a l’empresa. El període d’excedència ha de ser d’un mínim de quatre mesos i pot arribar fins als cinc anys, i només es pot tornar a sol·licitar quan hagin passat quatre anys des de l’última excedència voluntària. A diferència d’altres excedències —com les vinculades a la cura de fills o familiars— no exigeix cap motiu concret ni cap circumstància especial. L’única restricció addicional pot provenir del conveni col·lectiu o d’un acord intern que fixi determinats terminis de preavís.
Durant el temps d’excedència, la persona treballadora pot dedicar-se a qualsevol activitat personal, formativa o professional. Tanmateix, si es vol treballar en una altra empresa durant aquest període, cal revisar les possibles clàusules d’incompatibilitat o competència que pugui establir el conveni o l’empresa. Aquest és un dels pocs motius pels quals es pot denegar una excedència voluntària.
Una figura sense reserva del lloc de treball
Tot i la seva utilitat per afrontar canvis vitals o explorar projectes nous, l’excedència voluntària comporta riscos que sovint passen desapercebuts. El més rellevant és que no garanteix la reserva del lloc de treball: un cop finalitzat el període sol·licitat, l’empresa no està obligada a reincorporar automàticament la persona treballadora.
L’únic dret que es conserva és el dret preferent al reingrés, que permet tornar només si existeix una vacant de categoria igual o similar. En la pràctica, això vol dir que la reincorporació pot quedar ajornada indefinidament si l’empresa argumenta que no té cap lloc disponible. I mentre la situació es mantingui, la relació laboral continua suspesa: no hi ha accés a prestació d’atur ni a subsidis relacionats amb la pèrdua d’ocupació, ja que no hi ha extinció contractual.
Els tribunals han deixat clar que l’empresa no ha de crear una plaça específica per reincorporar la persona excedent ni està obligada a avisar-la de l’existència de vacants, tret que aquesta ho hagi demanat expressament i en pugui acreditar la sol·licitud. Per això, moltes persones que intenten tornar d’una excedència voluntària acaben perdent de facto la seva vinculació amb l’empresa, sense dret a indemnització ni compensacions.
Una decisió que cal valorar bé
L’excedència voluntària pot ser una eina útil per guanyar temps, replantejar objectius o afrontar noves etapes personals. Però també pot comportar un risc real de no recuperar el lloc de treball. Per això és essencial analitzar amb deteniment totes les condicions: revisar el conveni col·lectiu, informar-se dels terminis i possibles restriccions i, si cal, consultar un professional jurídic.
En resum, és un dret que pot proporcionar una pausa necessària, però sense garanties de retorn efectiu pot acabar convertint-se en un punt final en la trajectòria laboral dins l’empresa. És per això que convé valorar-lo amb prudència i plena informació abans de sol·licitar-lo.
Escriu un comentari
La teva adreça no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *
