Tots sabem com estan les coses a la CeCOS. Hi ha torns en què som menys dels que hauríem de ser, la càrrega de feina no para de créixer i la pressió recau sobre les persones que aquell dia toca que hi siguin. És fàcil acabar una guàrdia amb la sensació d'haver anat sempre al límit. I encara és més fàcil pensar que això és el normal, que cal aguantar, i que si no pots seguir el problema és teu.
No ho és. I aquest escrit és per recordar-ho.
Estar esgotat o amb ansietat no és una debilitat personal
L'estrès i l'ansietat per sobrecàrrega no són una qüestió de caràcter ni de resistència. Són una resposta de salut a una situació concreta: la d'assumir, amb menys mans de les necessàries, una feina que exigeix concentració, rapidesa i decisions que afecten altres persones.
En una central de coordinació, treballar saturat o bloquejat no només et fa mal a tu. També afecta la qualitat del servei i la seguretat de tothom que en depèn. Reconèixer que en un moment donat no estàs en condicions de continuar no és fallar: és professionalitat i és responsabilitat.
La teva salut està protegida
La salut a la feina (també la salut mental) és un dret, no un favor. La normativa de prevenció de riscos laborals inclou els riscos psicosocials, com l'estrès derivat de la sobrecàrrega o de la manca de personal, i obliga l'empresa a avaluar-los i a posar-hi mesures. Això vol dir, entre altres coses, que:
- Tens dret a la vigilància de la salut a través del servei de prevenció.
- Si en algun moment hi ha un risc greu i imminent, la llei reconeix la possibilitat d'interrompre l'activitat.
- I si no et trobes en condicions de treballar, igual que passaria amb qualsevol altre problema de salut, pots buscar atenció mèdica.
La baixa mèdica és una eina legítima
Una baixa per incapacitat temporal no és un premi ni un càstig: és una eina sanitària per recuperar-te quan ho necessites. La valora i la tramita personal mèdic -del sistema públic o de la mútua, segons el cas-, de manera que el pas que et toca a tu és senzill: demanar ajuda i explicar com estàs, sense minimitzar-ho.
Si arribes a un punt, fins i tot enmig d'una guàrdia, en què veus que no pots continuar, actua com ho faries davant de qualsevol altra indisposició: comunica-ho a qui estigui al capdavant del torn i busca atenció mèdica. Marxar per cuidar la teva salut no és abandonar el teu lloc; és atendre una situació de salut.
Tu no has d'assumir la mala gestió
Aquí hi ha la idea central. La manca de personal no és un problema que hagis de resoldre tu posant-hi el cos fins a trencar-te. Quan una plantilla és insuficient, la responsabilitat és de qui organitza i dimensiona els equips, no de qui aquell dia es presenta a treballar i fa tot el que pot.
Cada vegada que un professional s'esgota en silenci i aguanta, el problema de fons queda tapat. Cuidar-te no és deixar penjats els companys: és negar-te a sostenir una situació que no hauria d'existir, i fer-la visible.
Què pots fer?
- Posa-ho per escrit. Deixa constància de les situacions de sobrecàrrega: quants éreu al torn, quina feina hi havia i com t'has trobat.
- Comunica-ho. Fes saber al responsable del torn que no estàs en condicions, sense haver de donar explicacions de més.
- Busca atenció mèdica si ho necessites. Acut al metge de vigilància de la salut o el teu metge de capçalera i que valori una possible baixa.
- No ho facis sol/sola. Parla amb els teus representants i amb el comitè d'empresa (els delegats de prevenció estem a la teva disposició). Aquestes situacions es resolen millor de manera col·lectiva, i ningú t'hauria de fer sentir culpable per protegir la teva salut.
Cuidar de les persones que truquen al SEM per demanar ajuda, comença per cuidar les persones que fan funcionar el SEM. Aturar-te quan no estàs en condicions no és el contrari de ser bon professional: moltes vegades, és exactament el que vol dir ser-ho.
Si et trobes en una situació així, no t'ho quedis per a tu. Parla amb nosaltres.
Escriu un comentari
La teva adreça no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *
