La Generalitat de Catalunya acaba de ratificar l’acord per a apujar el sou als Mossos d’Esquadra 4.000 euros anuals, i es troba en negociacions amb Ensenyament amb una primera oferta d’increment de 1.400 euros anuals.
Què han aconseguit els companys de Mossos?
- Incrementar el sou en 4.000 euros anuals, el complement específic de tots els efectius de l’escala bàsica del CME sense excepció, justificat en l’especial complexitat de la tasca policial.
- Disminució de la jornada laboral un 6,25%, destinada a tenir una millora en la conciliació (unes 100 hores anuals).
- Jubilació anticipada als 60 anys amb 25 anys cotitzats com a Mosso.
- Incorporar un sistema de compensació per perllongament de la jornada.
- Ampliació de les hores de vacances.
- Ampliació dels imports relatius a la nocturnitat i cap de setmana (el que seria el nostre plus de nocturnitat i plus dissabte i diumenge).
- Establiment d’una disponibilitat per aquells efectius que hagin de donar una resposta operativa a situacions no planificades (el que seria el nostre plus de disponibilitat, que el SEM actualment no vol pagar). Les primeres 400 hores a 8,5 €/hora i les següents a 10 €/hora.
- Assegurar l’inici de la negociació del Pla de Carrera Professional (en el nostre cas, iniciar la negociació del nivell 5 de CP/SIDP).
Per què la Generalitat negocia amb mossos i mestres, i no amb els treballadors de SEM? ¿Per què la direcció de SEM es nega a negociar conveni al·legant que no hi ha diners?
La resposta és clara. Les negociacions d’aquests col·lectius han estat liderades per sindicats professionals independents, concretament SAP-Fepol (Sindicat Autònom de Policia) i SME-Fepol (Sindicat de Mossos d'Esquadra). En aquest cas, els sindicats de classe com UGT i CCOO no han tingut un paper protagonista en aquests processos.
És conegut que UGT manté una relació històrica amb determinades formacions polítiques, com el PSOE/PSC, i també que rep finançament públic, com la resta d’organitzacions sindicals representatives. Des del nostre punt de vista, aquest context pot condicionar, en determinades situacions, el nivell de confrontació sindical necessari per impulsar determinades millores laborals.
En el cas del SEM, considerem que hi ha hagut oportunitats per obrir espais de negociació més ambiciosos. UGT, amb majoria al Comitè Intercentres, ha tingut capacitat per influir de manera decisiva en moments rellevants, com en la regulació de la polivalència o en la convocatòria de places. En ambdós casos, es van signar acords de conveni que van permetre avançar en processos que l’empresa tenia interès a implementar, si bé des del nostre punt de vista es podria haver explorat un marge de negociació més favorable per als treballadors i treballadores.
Per què UGT no ha proposat més mesures de pressió més enllà de comunicats, infografies i videos estèrils?
Actualment, la direcció del SEM ha decidit suspendre la negociació del nostre conveni al·legant que NO hi ha diners i, per tant, no pensa negociar cap acord que signifiqui augmentar el nostre salari.
Tampoc està disposada a pactar millores en les condicions laborals dels professionals de la CECOS (plusos, reconeixement de les tasques específiques, reduccions d’horaris, etc).
Tampoc vol pactar el desenvolupament del nivell 5 de CP/SIDP tot i que va ser un dels acords en la darrera negociació de conveni pactat per UGT i CCOO. Entenem que, donat que comportaria un increment salarial de forma indirecta, aturaran unilateralment el seu desenvolupament fins que ho considerin...
Ens alegrem que els nostres companys, també treballadors de l'administració pública de la Generalitat de Catalunya (en el seu cas, depenent del Departament d'Interior) hagin aconseguit millores salarials i laborals... però ara tenim clar que no és un problema de capacitat econòmica de la Generalitat de Catalunya. És un menyspreu del Departament de Salut i del SEM als professionals del SEM que, igual que els Mossos, també estem al servei de la Generalitat.
Ambdós col·lectius treballem en situacions de risc conjuntament, les jornades laborals condicionen la conciliació personal i familiar, requerim formació continuada, però a canvi no tenim les mateixes condicions.
Sembla que hi ha un tracte discriminatori cap a col·lectius majoritaris de dones. Tant a educació com a salut, dos dels grans pilars de la societat, estem veient com es vulneren els nostres drets i com, de forma subtil, ens van perdent drets laborals sota el paraigua de les crisis, drets que mai hem tornat a recuperar.
Els professionals d’emergències som prou importants per a merèixer millorar les nostres condicions salarials i laborals. Ens quedarem de braços plegats?
Escriu un comentari
La teva adreça no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *
