Hi ha reunions que valen tant pel que s'hi acorda com pel que hi queda pendent. La segona trobada trimestral del Comitè de Seguretat i Salut d'enguany va ser una d'aquestes. Us en fem la crònica, perquè la seguretat i la salut a la feina no són un tràmit d'acta: són les condicions reals en què cada dia atenem la ciutadania.
Comencem com sempre: sense la documentació a temps
La reunió va arrencar amb un problema que ja coneixem prou bé. La part social no havia rebut ni l'ordre del dia ni la documentació dels temes a tractar amb prou antelació. Davant d'això es va plantejar suspendre la sessió.
Diguem-ho clar: no es pot participar de debò en allò que no s'ha pogut llegir abans. Que la representació dels treballadors i treballadores arribi a la taula sense informació és, de fet, buidar de contingut el dret a participar. Es va acordar mantenir la reunió per no perdre el trimestre, però aquest no pot ser el funcionament normal. La documentació prèvia no és una cortesia: és una condició perquè el comitè serveixi per a alguna cosa.
Adaptacions de lloc, EPI i salut: qui decideix què val
Un dels primers punts (portat conjuntament per IdC i UGT) va ser el procediment per adaptar el lloc de treball i adquirir EPI. El nus del debat: l'empresa exigeix un informe del metge d'atenció primària com a pas previ a Vigilància de la Salut, i la part social defensa que hauria de valer qualsevol informe mèdic, públic o privat.
Finalment es va aclarir que un informe de la sanitat privada és vàlid sempre que s'acrediti que també s'ha demanat hora a la pública. És un avenç, però el fons continua sent el mateix: quan un company o companya necessita una adaptació per motius de salut, el sistema no hauria de convertir-se en una cursa d'obstacles. I mentre arriba el nou calçat per motius de salut, vam reclamar que ningú no quedi en un llimb operatiu: si cal, reubicació temporal. La salut no espera els terminis de compra.
Tot i així, Infermeres de Catalunya defensem que no ha de ser un requeriment de l'empresa disposar d'un informe del metge/metgessa de capçalera com a requisit previ per poder ser visitar pel metge/essa de vigilància de la salut. Si durant la visita considera que el necessita, ja el demanarà. Però l'accés al servei de vigilància ha de ser immediat i directe.
Bases i infraestructures: el dia a dia es juga aquí
Bona part de la reunió va girar al voltant de les condicions físiques de les bases. I el retrat no és tranquil·litzador:
- Base Manso: espai insuficient, dubtes sobre la idoneïtat per acollir alumnes i una reclamació concreta nostra: set butaques noves perquè tothom pugui descansar. L'empresa "ho estudiarà".
- Base Cornellà: sense ventilació natural, sense sortida d'emergència i amb punts del plec que no es compleixen. Vam exigir que la part social sigui informada abans d'executar canvis, no després. I recordem una cosa important: els Delegats de Prevenció poden visitar les bases pel seu compte, sense esperar cap calendari oficial.
- Base Montblanc: l'única sortida d'emergència per a les unitats està al fons de la nau. Es va demanar la paralització de l'activitat fins que es justifiqui tècnicament que la base és segura. Esperem aquesta justificació.
- Base Girona Trueta: manca d'espai i de privacitat (especialment per a l'equip d'helicòpter), deficiències de manteniment i de climatització, i un ús excessiu de multiendolls que cal revisar.
El fil comú és evident: les condicions de les bases no són un detall logístic, són prevenció de riscos. Un espai mal ventilat, una sortida d'emergència mal situada o un lloc de descans insuficient tenen efectes reals sobre la salut de qui hi treballa.
CECOS Gran Via: dos anys i el malestar segueix
Aquí ens hem d'aturar. A la CECOS Gran Via hi ha un augment del conflicte i del malestar prou greu com perquè el col·lectiu afectat enviés una carta i es demanés formalment una nova avaluació de riscos psicosocials.
La resposta? Que l'avaluació vigent és de desembre de 2024 i que ja s'han fet focus grup. S'han avançat línies d'un pla d'acció, estudi de càrregues de treball, manual de rols arran del MATS, formacions, projectes de confiança entre comandaments i professionals, però de moment són línies, no resultats.
El risc psicosocial no és una sensació: és un risc laboral, amb la mateixa entitat que un de físic. I el malestar a una sala de coordinació no es resol amb paciència, sinó amb mesures concretes i amb terminis. Exigim que la reunió del grup psicosocial es concreti de veritat i que el pla d'acció deixi de ser una promesa.
Violència ocupacional: protegir qui atén
Es va tornar a posar sobre la taula la identificació completa (nom i dos cognoms) del personal als informes assistencials, i com això augmenta la sensació de risc i de vulnerabilitat davant possibles agressions. Es van proposar alternatives legalment viables: número d'empleat o de col·legiat, inicial més primer cognom, adaptació de l'informe.
L'empresa al·lega que una instrucció de CatSalut obliga a identificar amb nom i cognoms. Però el dret de l'usuari a saber qui l'atén i el dret de la treballadora a la seva privacitat no són incompatibles: hi ha maneres d'identificar el personal sense exposar-lo. Que en dos anys no s'hagi avançat en això és, simplement, inacceptable. Recordem, també, la importància de notificar sempre qualsevol agressió a la plataforma OSVASC: el que no es registra, no existeix per a l'estadística ni per a la prevenció.
Formació: cancel·lada "per manca d'inscripcions"
Les formacions específiques de PRL (com les nocions bàsiques d'ergonomia) es van anul·lar per manca d'inscripcions. I aquí toca dir-ho amb totes les lletres: una formació en prevenció que ningú no s'apunta no és un problema de voluntat individual, és un problema d'organització.
Si la plantilla està al límit, si no es fan dins de jornada o si no es prioritzen, és normal que les sales quedin buides. Per això vam defensar que aquest tipus de formació hauria de tenir caràcter obligatori i estar garantida pel SEM. La prevenció no es pot deixar a la disponibilitat de qui ja va sobrecarregat.
Les xifres del trimestre
Es va presentar la sinistralitat del primer trimestre, amb un augment dels accidents in itinere respecte de l'any anterior, i les dades de violència ocupacional externa per dies i franges horàries. La conclusió de sempre, i no per repetida menys certa: cal comunicar i notificar tot succés, encara que no hi hagi hagut lesions. Cada notificació és una eina de prevenció per a qui ve darrere.
En resum
El comitè avança, però massa sovint a base d'insistir. Hi ha temes que no poden seguir eternament "en estudi" o "pendents de concreció": la documentació prèvia, el pla d'acció de CECOS Gran Via, la identificació segura del personal i les condicions de les bases.
Des d'Infermeres de Catalunya continuarem fent el que ens toca: portar a la taula el que ens arriba de vosaltres, exigir terminis i recordar una cosa que de vegades sembla que s'oblida: la seguretat i la salut de qui treballa al SEM no són negociables, i les mancances estructurals són responsabilitat de qui gestiona, no una càrrega que hàgiu de suportar vosaltres.
Si detecteu qualsevol risc, deficiència o situació que afecti la vostra salut a la feina, contacteu amb les delegades i delegats de prevenció d'Infermeres de Catalunya.
Escriu un comentari
La teva adreça no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *
