Un jutjat de Barcelona ha dictat una resolució que pot marcar un abans i un després en matèria de conciliació: obliga l’Ajuntament a pagar el salari a un treballador durant les vuit setmanes de permís parental. Aquesta decisió judicial obre una porta a possibles reformes legislatives i posa el focus sobre les mancances actuals del marc legal espanyol.
Una resolució amb potencial de canvi
El Jutjat del Contenciós Administratiu número 1 de Barcelona ha estimat el recurs d’un empleat municipal que, després de gaudir del permís parental, es va trobar que l’Ajuntament havia deixat d’abonar-li el salari corresponent. Aquesta situació responia a un canvi de criteri adoptat per l’Ajuntament l’octubre del 2023, moment en què va deixar de pagar aquests permisos al·legant que la normativa estatal no preveu explícitament la seva retribució.
La jutgessa, però, ha considerat que aquesta decisió vulnerava les expectatives legítimes dels treballadors i, sobretot, que buidava de contingut un dret que només pot ser efectiu si inclou una retribució mínima. Per això, obliga l’Ajuntament a pagar al treballador els gairebé 4.000 euros que va deixar de percebre, a més dels interessos.
Un permís parental reconegut, però incomplet
El permís parental està regulat a l’article 48 bis de l’Estatut dels Treballadors i permet gaudir de fins a vuit setmanes de descans per cuidar fills o menors acollits d’un any o més, fins als vuit anys del menor. Es pot utilitzar de manera contínua o discontínua i a temps complet o parcial.
Aquest permís es va incorporar al juny del 2023 per complir amb la Directiva Europea 2019/1158, que obliga els estats membres a reforçar les polítiques de conciliació. No obstant això, la transposició s’ha fet tard i malament. La normativa europea exigeix que el permís parental sigui remunerat, però la legislació espanyola encara no ho preveu. De fet, la Comissió Europea ja ha obert dos expedients sancionadors contra Espanya per aquest incompliment.
El cas de Barcelona deixa encara més en evidència aquesta mancança: els treballadors tenen reconegut el dret al permís, però no els mitjans econòmics per exercir-lo.
Problemes que tensionen el sistema
La resolució judicial posa llum sobre diversos problemes que estan dificultant l’ús real del permís parental:
Aplicació desigual: cada empresa, organisme o administració interpreta el permís de manera diferent. En el sector públic, fins i tot dins del mateix ajuntament o comunitat autònoma, hi ha criteris contradictoris.
Absència de regulació complementària: no està clar com afecta el permís a les cotitzacions, l’antiguitat o altres drets vinculats a la carrera professional. Aquesta incertesa genera inseguretat jurídica tant per a les persones treballadores com per a les administracions i empreses.
Impacte econòmic insostenible: sense una remuneració garantida, el permís parental és, de facto, inaccessible per a moltes famílies, especialment aquelles amb salaris baixos o contractes precaris. Un dret que no es pot exercir es converteix en una mera declaració d’intencions.
Un pas necessari cap a la conciliació real
Aquesta sentència pot ser el punt d’inflexió que obligui el legislador a completar definitivament el desenvolupament del permís parental i adaptar-lo a les exigències de la UE. Fer-ho implica garantir una remuneració, encara que sigui parcial, que permeti a totes les famílies accedir-hi en condicions d’igualtat.
Si el Govern no actua, el permís parental continuarà sent un dret formal, buit i ineficaç, que no contribueix a reduir les desigualtats de gènere ni a impulsar una corresponsabilitat real en la cura de fills i menors.
En definitiva, la decisió del jutjat de Barcelona pot convertir-se en el motor que forci un canvi normatiu imprescindible per assegurar que la conciliació no sigui un luxe, sinó un dret exercitable per tothom.
Escriu un comentari
La teva adreça no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *
