Les infermeres serem prescriptores de ple dret: què canviarà (i què ja estem fent bé) a les unitats SVAI del SEM

Mentre encara hi ha qui posa en dubte la capacitat de les infermeres del SEM per administrar fàrmacs de forma autònoma, el 21 de juliol de 2026 el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de Llei dels Medicaments i Productes Sanitaris, la reforma integral que substituirà el marc vigent des del 2015. Ara, el projecte de llei, inicia el camí cap a la tramitació a les Corts Generals.

Entre moltes altres novetats, n'hi ha una que les infermeres esperàvem des de fa dècades: el reconeixement formal de la infermeria com a professió prescriptora i professional facultativa.

És text articulat. L'article 86 del projecte, que regula la recepta i la prescripció hospitalària, diu literalment:

"La receta, pública o privada, y la orden de dispensación hospitalaria son los documentos que aseguran la instauración o continuidad de un tratamiento con medicamentos por instrucción de un médico/a, un odontólogo/a, un enfermero/a, un fisioterapeuta o un podólogo/a, en el ámbito de sus competencias respectivas, únicos profesionales con facultad para recetar medicamentos sujetos a prescripción."

Les infermeres entrem, per primera vegada i per llei, al grup dels “únicos profesionales con facultad para recetar”. El Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) ho ha descrit com la reparació d'un deute històric amb les infermeres i amb la ciutadania. I el mateix projecte preveu, a la seva disposició addicional tercera, que en el termini d'un any des de l'entrada en vigor s'actualitzi el Reial Decret 954/2015, la norma que fins ara regulava  (de manera força restrictiva) la indicació infermera de medicaments.

D'on venim: un marc que mai va regular el que fem cada dia

Per entendre per què aquesta llei és important per a les infermeres d'emergències, cal explicar primer una cosa que sovint es confon: el marc del 2015 mai no va regular l'administració de medicació a les urgències extrahospitalàries.

El RD 954/2015 regula la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments, és a dir, la vessant prescriptora, i la condiciona a guies elaborades a nivell estatal, validades pel Consell Interterritorial i publicades al BOE. Un procediment lent, monogràfic i pensat per a la cronicitat i l'atenció primària, no per a un edema agut de pulmó o una taquiarritmia maligna a les tres de la matinada.

Però hi ha una distinció jurídica fonamental que sosté el nostre model assistencial des de fa més de trenta anys: prescriure no és administrar.

Per què les infermeres SVAI administrem medicació de forma autònoma (i legal)

Les unitats de Suport Vital Avançat amb Infermeria (SVAI) del SEM estan liderades per una infermera, sense metge a bord. Quan administrem salbutamol en una crisi asmàtica, clonazepam en una convulsió activa o analgèsia en una fractura oberta amb un dolor de 9 sobre 10, no estem prescrivint: estem exercint la nostra pròpia competència professional. L'argumentació és sòlida i descansa sobre quatre pilars:

1. L'administració de medicaments és funció infermera. La Llei d'Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS) encomana a la infermera la “dirección, evaluación y prestación de los cuidados de Enfermería” (art. 7.2.a). Tres verbs, i només el tercer és executiu: dirigir i avaluar són funcions intel·lectuals. Cap norma no reserva l'acte d'administrar un medicament al metge; allò reservat és la prescripció (fins ara). I la formació universitària d'infermeria (farmacologia, fisiopatologia, valoració clínica) existeix precisament perquè administrar amb seguretat és cosa nostra.

2. La indicació ja està feta: la incorporen les Guies Clíniques del SEM. Les Guies Clíniques del SEM són els protocols assistencials del servei: per a cada quadre clínic, estableixen el tractament, la dosi i la via. La decisió terapèutica no la pren la infermera ex novo a peu de carrer: ve predeterminada, de forma anticipada i estandarditzada, pel protocol aprovat per l'estructura assistencial del SEM. És la figura que el dret comparat coneix com a standing orders: la prescripció facultativa existeix, però és genèrica i anticipada, i la infermera l'aplica al pacient concret.

3. Aplicar un protocol exigeix judici clínic, no obediència. Aquest punt és irrenunciable: el model SVAI no funciona perquè la infermera executi instruccions, sinó perquè a l'escena hi ha una professional clínica capaç de valorar, decidir i respondre. Decidir quin protocol aplica davant d'una dispnea (broncoespasme, edema de pulmó o crisi d'ansietat, tres pautes radicalment diferents) és un acte de discriminació clínica en tota regla. Verificar al·lèrgies i contraindicacions, individualitzar la dosi, vigilar la resposta i saber quan no administrar: tot això és judici professional, protegit per la"plena autonomía técnica y científica" que la LOPS garanteix (art. 4.7). El protocol aporta el marc; la infermera hi posa el criteri clínic.

4. Actuar és un deure; el risc jurídic real és no actuar. La LOPS imposa el deure de prestar una atenció adequada a les necessitats de salut del pacient (art. 5.1.a), i el Codi Penal sanciona el professional que denega assistència sanitària quan se'n deriva risc greu (art. 196). Davant d'un pacient que necessita tractament urgent, l'omissió per "manca de recepta" seria l'opció jurídicament perillosa. A això cal sumar-hi tres dècades de pràctica institucional promoguda per la mateixa Administració que ara no podria contradir-se: és el principi de confiança legítima.

Què canvia amb la nova llei

Si el text supera la tramitació parlamentària tal com està redactat, el canvi serà qualitatiu:

• Seguretat jurídica plena. El que fins ara defensàvem amb una arquitectura argumental (competència funcional + indicació protocol·litzada + judici clínic + deure d'actuar) passarà a tenir un reconeixement legal exprés: la infermera serà prescriptora dins del seu àmbit competencial. El debat quedarà tancat per llei.
• Un reglament nou en un any. L'actualització obligada del RD 954/2015 és l'oportunitat de substituir el model de guies estatals monogràfiques per un marc àgil que reconegui la realitat dels serveis d'urgències i emergències. La nota del Ministeri parla explícitament de protocols interdisciplinaris per coordinar metges i infermeres: exactament el terreny on el SEM porta trenta anys d'avantatge.
• Reconeixement de la condició facultativa. Com destaca el Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya, el text incorpora la infermeria al costat de metges, odontòlegs i farmacèutics en la seva condició de professionals facultatius. No és cosmètica: és la traducció legal del que la pràctica assistencial ja demostrava.

Una dosi de prudència (com sempre)

El projecte de llei inicia ara la tramitació a les Corts Generals: pot patir esmenes i el calendari és incert. Mentre no entri en vigor, el marc aplicable continua sent l'actual i el nostre model continua sent legalment defensable pels fonaments de sempre. Res del que fem avui depèn de la llei nova; el que farà la llei nova és posar el dret, per fi, al nivell de la realitat.

Perquè aquesta és potser la millor manera de resumir-ho: la llei no ens converteix en res que no fóssim. Les infermeres d'emergències fa més de trenta anys que valorem, decidim i administrem tractaments amb autonomia i amb resultats. El que canvia és que, a partir d'ara, el text legal ho dirà amb totes les lletres.