Resum reunió amb la Direcció: quan es viu en una realitat paral·lela, ¿Què pot fallar?

Benvolguts companys i companyes,

El passat 7 de juliol, els membres del Comitè Intercentres hem mantingut una reunió amb la Direcció per abordar la situació crítica del servei. Com a representants legals, us traslladem els punts clau i les nostres demandes:

Hem denunciat que la situació de normalitat operativa no existeix a la pràctica; les planilles mostren que pràcticament mai es cobreixen totes les posicions, obligant el personal a assumir tasques d'altres perfils de manera constant. Això és molt més evident al torn de nit.

L'empresa explica que ha definit llindars mínims per a cada lloc de treball. Per exemple, en serveis on l'estructura és de 3 persones, si es cau per sota de 2, s'activa el Nivell 2 (Alerta), iniciant cobertures obligatòries dins i entre sales.

Infermeres de Catalunya hem alertat que els treballadors estan “cremats” i que la resiliència que demana la direcció té greus conseqüències psicològiques.

Infraestructures i uniformitat en estat crític!

Hem traslladat les condicions inacceptables d'algunes bases assistencials:

Bases amb temperatures de fins a 39 graus, mobiliari trencat i manca de lavabo, pica (Manso) i acumulació de gasos per ambulàncies enceses (Cornellà). Barcelona ciutat amb Manso i Guineueta, no compleixen uns mínims tal com recull el pla de bases de SEM

Hem denunciat la manca d’uniformitat, hem fet palès que s'està traspassant el problema al treballador, arribant a situacions en què heu de rentar roba amb sang a casa o buscar uniformes en armaris de companys per la manca d'estoc.

Hem recordat a la Direcció que l’uniforme sencer te consideració d’EPI per als professionals de les unitats assistencials i que aquest ha de ser adequat a la talla del professional. Si en iniciar la guàrdia no disposa d’uniforme de la seva talla, no pot sortir al carrer i ho ha de comunicar al responsable.

Respostes de l'empresa i manca de compensació!

La direcció detalla un pla de contingència operatiu dividit en quatre nivells per gestionar la greu manca de personal i la sobrecàrrega assistencial a les sales d'emergències. La direcció ha respost amb mesures organitzatives, però ha rebutjat explícitament oferir compensacions econòmiques per la sobrecàrrega o la penositat. Ni valorar millorar les condicions de treball, per exemple, dels professionals de les sales CECOS.

L’empresa justifica la decisió de no oferir compensacions econòmiques per la sobrecàrrega centrant el seu discurs en la minimització de l'impacte i la gestió preventiva del risc en lloc de la compensació a posteriori. Els arguments principals que manifesten són els següents:

• Prioritat en la millora de la situació: La direcció afirma que la seva obligació i l'enfocament actual no és pensar en compensacions, sinó en fer accions perquè l'impacte sobre el professional sigui el mínim possible. Argumenten que prefereixen invertir recursos a "millorar la situació i evitar el risc".
• Substitució per mesures de suport: En lloc de compensacions econòmiques, l'empresa proposa i destaca el suport psicològic (tant proactiu com reactiu) i l'acompanyament d'experts sobre el terreny per reduir la incertesa i la tensió emocional dels treballadors durant els processos de canvi tecnològic.
• Millores en el pla operatiu: L’empresa considera que la millora de les eines (com el monitoratge d'incidències per evitar que arribin a l'usuari) ja és un benefici específic per al treballador, ja que redueix l'estrès que provoquen les fallades del sistema.
• Context d'"any no normal": Es justifica la situació com un període excepcional on conflueixen molts canvis (tecnologia, trasllat d'edifici, nous concursos). La direcció demana comprensió davant aquesta confluència d'esdeveniments valora la "brutal" resiliència dels professionals com la clau per arribar al final del procés d'implantació.
• Enfocament en la seguretat i continuïtat: La justificació es basa també en el fet que el pla de contingència serveix per reordenar i endreçar el que s'ha de fer en moments crítics, la qual cosa, segons l'empresa, disminueix la incertesa, cosa que millora el benestar del professional sense necessitat de mesures econòmiques addicionals.

En definitiva, la postura de l'empresa és que la compensació "no funciona" de la mateixa manera que la prevenció, i que tots els seus esforços estan destinats a reduir la penositat de la tasca a través de millores organitzatives i acompanyament en lloc de pagaments directes per la sobrecàrrega.

Diagramar activitats

Malgrat que és evident la càrrega d'algunes posicions donada la manca de cobertura, es pretén mesurar el temps d'ocupació real de cada tasca per saber exactament quina és la càrrega de treball, ja que actualment l'empresa admet que no es pot mesurar amb precisió. Això en algunes posicions com CT, admeten serà llarg i difícil.

L'empresa justifica les tensions en l'aplicació de determinades millores o drets del conveni (denegació LD) perquè aquest és un any excepcional on conflueixen molts canvis: la implantació del sistema Cronos, el trasllat d'edifici, i el desplegament del nou concurs de vehicles, i demana paciència.

La nostra conclusió (i a la que qualsevol persona pot arribar per si mateixa…)

L'empresa defineix aquest com un “any no normal” per la confluència de canvis i demana paciència. Des de la part social, continuarem insistint que les millores organitzatives no substitueixen la necessitat de condicions dignes i el reconeixement de l'esforç extraordinari que els professionals estan realitzant.

La Direcció té un greu problema de cobertura de professionals. Hem insistit per activa i per passiva que una millora de les condicions laborals i econòmiques és el primer que s’han de plantejar.

Les entitats del sistema sanitari català competeixen pels professionals: millorant les seves condicions i pagant més. La Direcció encara creu que el color groc i l’adrenalina de l’ambulància són prou raons per atraure talent i professionals.

Sembla que la Direcció viu en una realitat paral·lela. La realitat és tossuda i la situació no farà més que empitjorar. Desconeixem on posarà la línia vermella abans de adonar-se que ni la polivalència ha arreglat res, ni que els professionals ho poden aguantar tot. Cal pagar millor i oferir unes condicions laborals millors; començant pels professionals de la CECOS i continuant per les penoses bases que encara tenim arreu del territori, i fins que això no canviï, no s'arreglarà mínimament els problemes de cobertura a CECOS i per primera vegada al carrer.     

La disposició de l'empresa està clara. Malgrat que la Generalitat ha aprovat els pressupostos generals (principal excusa que es feia servir fins ara per no negociar res), i la nostra directora Sra. Fontquerni va dir a la reunió informativa que encara no podien saber res, el cap de RRHH Sr Quílez, ens va deixar molt clar que no havia canviat RES, i que no havia necessitat de negociar res que comportés una despesa econòmica.      

S'acosta un estiu calent de veritat i, de nou, serem els professionals de totes les àrees del SEM els que tirarem endavant aquest projecte, al mateix preu, amb les mateixes condicions de sempre, amb la mateixa pena de percebre que l'empresa s'aprofita de la nostra resiliència…

I la pregunta és: fins quan aguantarem?